Cales de Tossa. Cap a Garbí

..ROQUES, PLATGES, ARBRES,

.......................MÉS AIGUA, MÉS CEL ...I MÉS LLUM.


De nou Sa illa de Tossa, gairebé simètrica i color carn, com un pit en aigua tot surant ..O respirant. LLar coneguda de gavines cridaneres i referencia de pescadors en el passat, la seva nuesa és manté intacte, com tot bon desig ben amarat.

..Aigües transparents i preestiuenques d'Es Codolar. Antiga entrada i sortida de barques de quan els temps eren més durs i pocs eren els que es miraven aquesta mar només per gaudir dels colors.

Es Cap de Tossa, antigament anomenat també Cap d'Or, desde el camí de ronda d'Es Cars. Pins blancs, figueres de moro, atzavares (en blau pàlid) ..poblen de manera discontinua els vessants superiors dels penyassegats.

Es Sot d'en Cona. Caleta encara força salvatge tot i la seva relativa proximitat al poble. Convé seguir protegint aquestes caletes de qualsevol intent de col.lonització humana. El codolar que veiem te la peculiaritat d'albergar una de les dues úniques poblacions de Tamarius que queden en estat salvatge a la costa tossenca.

Una altre imatge del mateix indret i la costa que segueix amb les seves peculiars roques granodiorítiques, moltes d'elles soltes, de formes abombades, bastant llises i de color color gris pàlid, gairebé blanquinós i molt lluent amb els reflexes del sol. És la roca dominant del sector, a diferència de la costa nord, sovint més dominada per els leucogranits de colors rosats. La gran abundancia de pins i d'altres arbustes aporten un verd fresc, ben patent i contrastat ..Fins i tot si fà moltes setmanes que no hi plou.

Cala des Rajols, al sud de Tossa ..Un paradigme més de com deurien ser molts altres punts de la Mediterrania abans de l'arribada del turisme. Els penyassegats, aquí no gaire alts armonitzen amb les granodiorites, roques de contorns més suaus que els leucogranits. Més aprop de LLoret hi ha una caleta amb el mateix nom

Cales de Tossa. ..Cap a gregal

---------------------------------------------------.........Clikeu aquí si voleu anar a garbí

.....................................SSS' illa

.Silueta entregada a la mar a les tempestes, al bon temps, .a les boires i a qualsevol dels vents La mirem, la contemplem així, intacte, sense cap atribut humà, ensenyant-nos lliure sa bellesa inherent, continguda en un mar platejat ..Que sigui només la llum del sol o la lluna qui sempre la vesteixi

--------Un arbre enfilat

..Sa Bauma a contrallum, amb el seu pi heroic, arribat algun dia quan era un pinyol gracies a un fort cop de vent.

S'Infern en Caixa, abans de que la platgeta desapareixés per causes naturals. La llevantada del 2008 va fer esfonçar el roc que s'aprecia a la imatge i a conseqüencia del fet la sorra ja no es va acumular més al seu darrera. El nom d'Infern en Caixa és ben apropiat, talment sembla evocar molt facilment el barrabastall de soroll que causen les onades en dies de temporal en intentar penetrar per l'angostura de les parets de granit. En aquesta caleta hi desemboca un petit torrent, el qual només porta aigua dolça però, en setmanes de plujes fortes i durant uns pocs dies després.

Es Sot d'En Boada en un matí humit de tardor. La platja està envoltada de parets de roca llisa per on llisca l'aigua dolça després de certes precipitacions i causa les coloracions fosques i llargues del fons La vegetació, tanmateix fà seva la cala des de dalt o des d'on pot, com si bé es tractés d'un racó del atlàntic, més que no pas del nostre mediterrani il.luminat

..Passadíssos, d'aigua i de llum

Freus i illots d' Es Palomar, interceptant la llum baixa, d'un migdia d'hivern

El Massís de Cadiretes, al mar tot entregat.

Sa Cala d’en Jaume o de Sant Jaume, amb una petita platjeta que en ocasions desapareix o reapareix. .. A la seva esquena hi ha una cova que llagrimeja, gota a gota, la humitat que la muntanya conté. L'aigua i els minerals que porta dissolta nodreixen una petita falguera (Adiantum capillus veneris) Tanmateix, per l'aire no és pas rar veure volar aus rapinyaires

..Cala Bona, desde la serra dels moltons. Segons en Josep Plà, el port natural més segur de la tota Costa Brava. Seductora en temporada d'hivern, quan llur entrada recobra la pau i la naturalesa és protagonista. Possiblement esdevingui llavors i només llavors ...una de les millors escenes paisatgístiques de la Costa Brava.

..Retratada el mateix matí i fora de temporada, una altre cala en forma de petita ria o de petit fiord: Es tracta de Pola.

A l'esquerra vista desde el sud, a la dreta desde el nord.

Giverola, contemplada desde dalt de la paret sud de la badia, amb aspecte gairebé de llac. La vegetació, alzines i càdecs en primer terme i pins al fons que també s'acosten molt al mar, especialment a la platja de llevant. Els de més a l'esquerra mostren els efectes de la llevantada de St.Esteve.

..En un matí diferent, en el qual al sol semblava que li costava de llevar-se ..Les aigües de la mateixa badia, retratades des de la banda oposada.

La Giveroleta (platja de llevant de Giverola), des de la vertical del precipici. S'hi destaca el forat i l'escull artificial, el qual es ressisteix a desapareixer del tot a pesar dels anys i amorteix encara les onades que s'acosten a sa platja.

Es codolar de Sa Pedrera és una extensió prou llarga de costa, sense accés fàcil per terra i segurament gràcies a això, preservada. A mitjans de Juny sempre es mostra espurnejada amb ginestes florides, així com d'altres especimens de flora més singular i en retrocés, com ara l'esplèndida rosella marina (Glaucium flavum)

Es Vol Nou, una cala petita i abrupte. L'única al meu parer totalment inaccessible (sense estris de descens). També està constituida de còdols, tot i que entremesclats amb una mica de sorra i restes de desprendiments. Les parets, mostren les estries característiques de fracturació del leucogranit tot i que també te una part terrosa, que a voltes fà de torrent, on hi creix Limodorun arbotivum, una orquídea sapròfita.

Resulta d'allò ben extrany que aquesta platja no tingui pas nom (o per lo menys no apareix als mapes). Es troba al peu d'un pendent fort i amb una geologia perillosa on les esllevissades no son rares, ja que en aquest sector, el Massís de Cadiretes penetra frontalment al mar. Tot i així a peu plà hi ha abundant sorra, devinguda per els sediments translocats per els corrents des les cales més properes (algunes de les quals paradoxalment no acumulen sorra) i ocasionalment gracies també als que li cauen de dalt. En un dels seus vessants sobreviu una esplèndida població de lleteresses arbories (una mena d'euphorbies). Atenent a tal fet, mentres no em vingui un vell pescador, mariner o contrabandista a dir-me un nom antic, aquesta cala la batejo com Sa Cala de ses euphorbies.

Es Codolar de Valldepresona, indret el qual, fins i tot a l'estiu manté un aire primitiu. Malgrat no ser una badia tancaca, la maquia mediterrania d'alzina, suro, arboç, llentiscle.. -i curiosament aquí no pas quasi cap pi-, s'entrega igualment fins quasi la linia de mar. Això és gràcies a que el fons marí baixa amb molta suavitat, tot fent que les onades dels temporals trenquin molt abans i s'amorteixin abans prou abans d'arribar-hi.

La sorrenca platja de Concagats, entre l'anterior i Vallpresona. Una petita embarcació de pesca feineja per la tarda en llurs aigües plàcides, les quals em sembla que no tenen res a envejar a d'altres paradisos molt més llunyans.

La Platja de la Corcollada -més famosament coneguda com "platja del Señor Ramón"- bastant extensa i agradable. ..Tanmateix aquesta placidesa contrasta amb l'orografia de la seva esquena. Pendents molt terrosses pero esquerpades, que de tant en tant poden provocar alguna que altre esllavissada, amb risc d'accident inclòs. Els pins s'esforçen, un cop més aquí també, per retenir tot aquest potencial desgavell.

Lessaigüessblau cel isla sorra clara de Cala Joana a finals de març, des de damunt els penyassegats del contrabandista

Entre el rocam del massís entregat al blau.. El petit passadís d'aigua que si el seguissim ens guiaria fins la platjeta de la Caleta del Romaguer, situada entre cala Joana i cala d'Urgell. Com en tantes altres belles ocasions, els pins blancs son els arbres que coronen el promontori

Els sectors de costa pertanyents als termes de Sta. Cristina d'Aro i St.Feliu de Guixols també tenen espais encara verges. La Punta d'en Bosc, a la dreta de la cala amb el mateix nom, és un promontori encara més notable, al qual no recomano grimpar sense estris de seguretat. En primer terme s'entreveu la Cala d'Urgell, on hi desemboca un magnífic torrent -el torrent de Ses Sorres o del Romaguer- que sol dur aigua gairebé tot l'any.

Esttorrent de Ses Sorres conforma petites banyeres, una d'elles a tocar de platja (imatge esquerra). ..I molt pocs metres més amunt, entre heures i falgueres hi ha el Salt d'Urgell amb aquest cau bastant profund que invita al bany dolç