Vallpresona

Vallpresona, un bell indret on fins i tot a l'estiu, el medi ambient que l'enmarca encara evoca una sensació on la natura és la gran protagonista. Es tracta d'un llarg codolar amb un accés per terra fàcil pero relativament llarg que reclama una certa excursió. La riquesa vegetal és notoria amb la presència de lletereses arbories (Euphorbia dendroides) que s'alternen amb suros, alzines, murtres i fins i tot tamarius... En canvi els pins quasi no hi son presents. Als anys 70's Vallpresona era més coneguda que en la actualitat dins de certs cercles, ja que va cobrar una certa fama amb el moviment hippy i naturista, quan els seus practicants buscaven els llocs més remots per no molestar a les "autoritats". En aquest sentit s'hi va instal.lar un camping lliure, el qual va desapareixer décades després. En l'actualitat no obstant, la majoria dels qui s'hi banyen encara ho fan sense teixits.

Concagats

Sa cala de Concagats en una tarda d'estiu. És una platja de sorra de gra mitjà-petit que afortunadament encara es manté verge d'infraestructures, tot i la relativa proximitat d'una altre cala molt concorreguda. El desconeixement, més les obligades roques per on cal passar-hi si hom vol accedir-hi, son el fre per al turisme d'hàbits més còmodes i més standar.

Per altre banda, la poca freqüentació de que és objecte, permet que encara sobrevisquin elements de flora de platja desapareguda en moltes altres cales de la Costa Brava, com ara per exemple el rave de mar (Cakile marítima) . En el futur, penso però, que aniria bé endegar mecanismes actius de preservació, per tal que la sort dels organismes no hagués de dependre unicament de l'atzar de si arriben d'excursió pocs o molts visitants.

Cala d'Urgell

Cala d'en Bosc (en primer terme) i Cala Urgell (al fons) son dues platjes constituides de pedres de similars característiques, tot i que amb orientacions un xic diferents. A l'estiu la Cala Urgell esdevé més tranquila, dons apart del fet que l'accés per terra és molt més desconegut per la gent, les embarcacions solen esser més atretes per el resguard que ofereix la cala d'en Bosc o la seva subsegüent, la cala dels músics.

Es Vol Nou

Es Vol Nou és una entrada de mar espatllada per un pendent abrupte el qual no permet l'accés per terra sino és per mitjà de cordes. Al no està amparada per cap badia les ones hi solen entrar amb una força i diria que en general no seria un bon indret a escollir per aquells qui busquin caletes plàcides.

Cala Joana

Cala Joana és una platja que encara evoca una sensació primigènia. La proporció imponent del seu penyassegat al darrera pot semblar amenaçant, però a la part del mig, l'angle on s'entrega esdevé una linia corva suau com si hi hagués una mena de feng-shui que relacioni ambdues coses.

La cala la mostro retratada desde una "finestra" natural de la cova del Pirata en un dia amb el cel tenyit per nuvols alts.

Les aigües de la cala amb els diferents tons de blau segons la profunditat i la quantitat de còdols presents

Una altre vista desde la carena amb tot d'arbres disseminats per els punts on l'atzar els va oferir la possibilitat de creixer i de desenvolupar-se.

Sa Banyera de Ses Dones

Sa Banyera de Ses Dones, famosa avui en dia perquè és per on entren a l'aigua quasi tots els submarinistes de la platja, abans ho era perquè era on es solien banyar les dones antigament.

L'entrada d'aigua està separada per un petit itsme de les aigües de la resta Sa Bauma (Mar Menuda). Amb onatge fort provinent de Gregal o LLevant desapareix aquesta separació, però un altre dia, l'onatge provinent d'una altre direcció la pot reconstituïr. Tanmateix el més usual avui en dia es que tal "arreglo" ho acavi fent en realitat el servei de manteniment de platges.

Platja del Reig

La platjeta del Reig, antigament més gran que en la actualitat degut a les majors aportacions que venien de la Riera de Tossa.

Hi han anys que no hi ha sorra pero enguany (2011) l'atzar li està essent favorable; la fotografia és feta en un dia de març de gran calma.

Es Pedaç

El triangle invertit del penyassegat conegut com "Es pedaç", des de l'interior de l'obertura de la cova (també una mica triangular: ) de l'illa grossa d'Es Palomar

Es pedaç des de la carena de Cala d'en Jaume. El penyassegat fou producte d'un desplom sobtat d'una gran massa de rocs els quals s'acumulen a la base del precipici. L'escalada resulta imposible degut a que la textura de la paret en realitat és completament terrosa però rapelar-hi desde els arbres del cap damunt si que és factible, son 60 metres de descens en aeri. Una altre forma de descendir-hi (també rapelant) és per una canal lateral, tot i que després d'haver-ho provat alguns cops no ho recomano, car el descens implica una major fricció amb la roca descomposta i sempre acaba caient-hi alguna pedra.

S'Infern en Caixa

L'Infern en Caixa, la caleta més propera al poble en direcció cap al nord, va veure perdre la seva platja des de que el temporal de St.Esteve de 2008 va provocar un submergiment del roc que fins al seu moment, feia de fre de les onades i permetia que aquestes arribessin amb l'energia adecuada per acumular-hi sorra.

Es tracta com veiem d'un indret ben estret, l'angostura impedeix l'accés a les embarcacions amples i en cas de mal temps provoca un estrepit a les onades on l'aigua sembla cridar greument i pot semblar llavors ben bé, com un infern en una caixa.

Cala de Sant Jaume

Cala de Sant Jaume és un indret salvatge on aniden, any rera anys, aus rapinyaires, segures de que ningús gosarà enfilar-se per prendrel's-hi llur polls. Davant seu l'arxipèlag d'Es Palomar, contribueix a que l'indret quedi una mica protegit del garbí i sovint llurs aigües s'hi mostren ben plàcides.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------La quantitat de sorra de la caleta és molt oscilant segons els anys i depen de l'atzar dels corrents, de les plujes i dels temporals marítims. No hi solen cabre més de 5 persones estirades i el més normal és que no hi hagi ningú, ni tant sols a estiu. Des de el 2008 va perdre tota la sorra però l'any passat va tornar-hi a apareixer i actualment s'hi manté. A l'esquerra veiem una cova natural. El color de la dreta indica una sorgència d'aigüa dolça. Aquesta aigua arrosega sals disoltes i faculta l'existència d'un microhàbitat de vida vegetal i animal.

La primavera s'inicia amb el morat lluminós d'aquestes mathioles o violers, plantes mediterranies de distribució geogràfica irregular i que proliferen abundantment en alguns penyassegats tossencs.

Sot d'en Boada

Es Sot d'en Boada és una caleta al peu de penyassegats, tot i que accessible a través d'una canal empinada on les arrels "aèries" d'alguns pins fan el paper de presses per on apoyarse. A les roques més llises, en temps plujós hi llisca aïgua que sobresurt de la roca i cau directament cap al mar (un espectacle curiós digne de veure's) deixant aquestes coloracions fosques de les sals que arrosega.

Des de l'altre banda, una vista molt més aèria de l'indret i de part de la costa, fins la punta de Sa Llengüa i s'illa de Tossa.

Giverola

Giverola, una gran cala envoltada de parets gegantines, en canvi s'encaixa suaument cap al fons, on el relleu esdevé més permisiu. Si no fos per la presència del complexe d'apartaments podria tractarse d'un dels indrets més magnífics de la costa brava. El complexe es va edificar abans de que el territori fos declarat Espai Natural Protegit. Tot i així, val a dir que afortunadament en el cas de Giverola es va procedir amb una certa cura -comparat amb altres grans badies costaneres-. Les cases no sobrepasen certes dimensions i es camuflen una mica relativament a l'entorn natural.

Part de la badia de Giverola és manté verge de construccions, gràcies en gran part al rocam, cada vegada més abrupte quan més aprop de la sortida. .. Aqui sobre mostro Sa Cala des Bordims.

La Giveroleta (dreta) a l'altre banda, està conectada amb la platja gran de Giverola per un antic tunel de terra. Està constituida bàsicament per còdols però també s'hi troba una part de sorra. També hi han les restes d'un antic mur submarí, recobert d'algues, el qual facilitava la recollida de musclos o de crancs a aquells qui s'hi dedicaven quan la fauna no estava tant mermada com avui en dia. Del penyassegat penjen pins blancs (o pins bords com els coneix la gent de Tossa) els quals de tant en tant cedeixen i es desplomen provocant gran esclafit.

Sa Cala Bona

Sa Cala Bona. Entra desde gregal, com un petit fiord i descriu una corva sinuosa fins la petita platjeta on un petit torrent hi desemboca.. La lluminositat del seu fons supera a la de moltes platjes del tròpic. La vegetació boscana, mediterrania però ben densa i fresca (tinguem en compte que una de llurs ribes de fet està a l'obaga) s'acosta fins pràcticament l'aigua.

Lessaigües d'aquesta caleta son el millor port natural de la costa de Tossa, fins i tot en els dies de temporals més forts hom es podria donar aquí un bany.. La cara dolenta d'això és que a l'estiu, quan es converteix en un pàrking d'embarcacions, deixant anar grassa (una pel.lícula flotant) de llurs hèlixs, sorolls i un impacte visual i físic horrible.. Nedar-hi a ple estiu en molts casos esdevé un laberint, a causa de tants obstacles. Un altre aspecte desastrós son els fonaments d'una guingueta que s'hi construeix temporalment cada estiu, encimenten el poc espai de platja que queda i abandonen runa que s'hi manté tot l'any si ningú la recull.

Sa Futadera

Cala de Sa Futadera només reb el sol directe al matí; conforma una badia en forma de mitja lluna oberta a gregal, cosa bastant inusual en les caletes tossenques. La profunditat del fons, en segons quins llocs varia una mica segons les èpoques i els anys, igual que la quantitat de sorra de sa platja. L'any passat (2010) tota ella tenia molt poca superfície, enguany en canvi s'ha recuperat considerablement. A continuació tres imatges desde perspectives molt poc diferents entre si. ..Aquest indret, amb la mar prou encalmada el blau esdevé llampant i més intens que, per exemple el verd dels arbres o el rosat pàlid de les roques, tot i que segons els reflexes de l'entorn, l'aigua agafa un matiç també més verd o més càlid.

















La vegetació de Sa Futadera no és gaire rica en espècies però presenta una pineda esponerosa de pi blanc, la cual baixa gairebé fins la mateixa platja. Pot semblar increïble que succeixi això en una cala tant oberta a gregal (d'on provenen bona part dels temporals més usuals). L'explicació pot raure en la relativa poca profunditat de llurs aigües, la qual provoca l'amortiment de les ones més grosses (i per tant més profundes) i trenquen amb suficient distancia de la platja. Si voleu llegir força coses dels pins d'aquesta cala us enllaço a un article que vaig fer fa uns mesos, amb nombroses referències als mateixos.

Veiem també aquí com les siluetes dels arbres provoquen ombres ben retallades, cada cop més grosses a mida que avança el migdia.. Imatges preses un diumenge a mitjans d'abril.

A comentar també que la sorra no sempre ve aportada per els corrents marins, de vegades son les plujes, especialment les precipitacions torrencials les que descohesionen el sauló amb tal intensitat que part de la propia muntanya pot lliscar cap a baix. El sauló, un cop rentat per el mar s'anirà convertint bastant ràpidament en sorra de platja. A la imatge dreta ilustro el terrabastall més recent. Una part del sauló ha quedat retingut per el sistema radicular d'un pi, una prova així ben testimonial de com les arrels dels vegetals retenen (o "intenten retenir millor dit") l'erosió del sol. Aquesta vegada però, sembla que no fou suficient i només ha pogut retenir la part més propera a ell. El pi segurament te els dies comptats i el proper aigüat pot ser que el tombi i s'acabi d'endur llur pa de terra.

No vull adjuntar cap imatge però si també comentar-ho, que degut malauradament a la seva orientació NE, a l'estiu, quan el vent predominant és de garbí, un munt d'embarcacions d'esbarjo venen a ancorar-s'hi al bell mig, moltes d'elles fins i tot per lluir-se davant d'altres (quantes més hi son son ..més n'arriben) enlletgin aquest panorama i incidint negativament en el delicat ecosistema submarí amb els seus ancoratges i els residuus de combustió dels seus motors.