.......................MÉS AIGUA, MÉS CEL ...I MÉS LLUM.
De nou Sa illa de Tossa, gairebé simètrica i color carn, com un pit en aigua tot surant ..O respirant. LLar coneguda de gavines cridaneres i referencia de pescadors en el passat, la seva nuesa és manté intacte, com tot bon desig ben amarat. | ..Aigües transparents i preestiuenques d'Es Codolar. Antiga entrada i sortida de barques de quan els temps eren més durs i pocs eren els que es miraven aquesta mar només per gaudir dels colors. |
| Es Cap de Tossa, antigament anomenat també Cap d'Or, desde el camí de ronda d'Es Cars. Pins blancs, figueres de moro, atzavares (en blau pàlid) ..poblen de manera discontinua els vessants superiors dels penyassegats. |  |
 | Es Sot d'en Cona. Caleta encara força salvatge tot i la seva relativa proximitat al poble. Convé seguir protegint aquestes caletes de qualsevol intent de col.lonització humana. El codolar que veiem te la peculiaritat d'albergar una de les dues úniques poblacions de Tamarius que queden en estat salvatge a la costa tossenca. |
| Una altre imatge del mateix indret i la costa que segueix amb les seves peculiars roques granodiorítiques, moltes d'elles soltes, de formes abombades, bastant llises i de color color gris pàlid, gairebé blanquinós i molt lluent amb els reflexes del sol. És la roca dominant del sector, a diferència de la costa nord, sovint més dominada per els leucogranits de colors rosats. La gran abundancia de pins i d'altres arbustes aporten un verd fresc, ben patent i contrastat ..Fins i tot si fà moltes setmanes que no hi plou. |  |
 | Cala des Rajols, al sud de Tossa ..Un paradigme més de com deurien ser molts altres punts de la Mediterrania abans de l'arribada del turisme. Més aprop de LLoret hi ha una caleta amb el mateix nom |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada