Vallpresona

Vallpresona, un bell indret on fins i tot a l'estiu, el medi ambient que l'enmarca encara evoca una sensació on la natura és la gran protagonista. Es tracta d'un llarg codolar amb un accés per terra fàcil pero relativament llarg que reclama una certa excursió. La riquesa vegetal és notoria amb la presència de lletereses arbories (Euphorbia dendroides) que s'alternen amb suros, alzines, murtres i fins i tot tamarius... En canvi els pins quasi no hi son presents. Als anys 70's Vallpresona era més coneguda que en la actualitat dins de certs cercles, ja que va cobrar una certa fama amb el moviment hippy i naturista, quan els seus practicants buscaven els llocs més remots per no molestar a les "autoritats". En aquest sentit s'hi va instal.lar un camping lliure, el qual va desapareixer décades després. En l'actualitat no obstant, la majoria dels qui s'hi banyen encara ho fan sense teixits.

Concagats

Sa cala de Concagats en una tarda d'estiu. És una platja de sorra de gra mitjà-petit que afortunadament encara es manté verge d'infraestructures, tot i la relativa proximitat d'una altre cala molt concorreguda. El desconeixement, més les obligades roques per on cal passar-hi si hom vol accedir-hi, son el fre per al turisme d'hàbits més còmodes i més standar.

Per altre banda, la poca freqüentació de que és objecte, permet que encara sobrevisquin elements de flora de platja desapareguda en moltes altres cales de la Costa Brava, com ara per exemple el rave de mar (Cakile marítima) . En el futur, penso però, que aniria bé endegar mecanismes actius de preservació, per tal que la sort dels organismes no hagués de dependre unicament de l'atzar de si arriben d'excursió pocs o molts visitants.

Cala d'Urgell

Cala d'en Bosc (en primer terme) i Cala Urgell (al fons) son dues platjes constituides de pedres de similars característiques, tot i que amb orientacions un xic diferents. A l'estiu la Cala Urgell esdevé més tranquila, dons apart del fet que l'accés per terra és molt més desconegut per la gent, les embarcacions solen esser més atretes per el resguard que ofereix la cala d'en Bosc o la seva subsegüent, la cala dels músics.

Es Vol Nou

Es Vol Nou és una entrada de mar espatllada per un pendent abrupte el qual no permet l'accés per terra sino és per mitjà de cordes. Al no està amparada per cap badia les ones hi solen entrar amb una força i diria que en general no seria un bon indret a escollir per aquells qui busquin caletes plàcides.

Cala Joana

Cala Joana és una platja que encara evoca una sensació primigènia. La proporció imponent del seu penyassegat al darrera pot semblar amenaçant, però a la part del mig, l'angle on s'entrega esdevé una linia corva suau com si hi hagués una mena de feng-shui que relacioni ambdues coses.

La cala la mostro retratada desde una "finestra" natural de la cova del Pirata en un dia amb el cel tenyit per nuvols alts.

Les aigües de la cala amb els diferents tons de blau segons la profunditat i la quantitat de còdols presents

Una altre vista desde la carena amb tot d'arbres disseminats per els punts on l'atzar els va oferir la possibilitat de creixer i de desenvolupar-se.

Sa Banyera de Ses Dones

Sa Banyera de Ses Dones, famosa avui en dia perquè és per on entren a l'aigua quasi tots els submarinistes de la platja, abans ho era perquè era on es solien banyar les dones antigament.

L'entrada d'aigua està separada per un petit itsme de les aigües de la resta Sa Bauma (Mar Menuda). Amb onatge fort provinent de Gregal o LLevant desapareix aquesta separació, però un altre dia, l'onatge provinent d'una altre direcció la pot reconstituïr. Tanmateix el més usual avui en dia es que tal "arreglo" ho acavi fent en realitat el servei de manteniment de platges.

Platja del Reig

La platjeta del Reig, antigament més gran que en la actualitat degut a les majors aportacions que venien de la Riera de Tossa.

Hi han anys que no hi ha sorra pero enguany (2011) l'atzar li està essent favorable; la fotografia és feta en un dia de març de gran calma.