Cala de Sant Jaume és un indret salvatge on aniden, any rera anys, aus rapinyaires, segures de que ningús gosarà enfilar-se per prendrel's-hi llur polls. Davant seu l'arxipèlag d'Es Palomar, contribueix a que l'indret quedi una mica protegit del garbí i sovint llurs aigües s'hi mostren ben plàcides.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------La quantitat de sorra de la caleta és molt oscilant segons els anys i depen de l'atzar dels corrents, de les plujes i dels temporals marítims. No hi solen cabre més de 5 persones estirades i el més normal és que no hi hagi ningú, ni tant sols a estiu. Des de el 2008 va perdre tota la sorra però l'any passat va tornar-hi a apareixer i actualment s'hi manté. A l'esquerra veiem una cova natural. El color de la dreta indica una sorgència d'aigüa dolça. Aquesta aigua arrosega sals disoltes i faculta l'existència d'un microhàbitat de vida vegetal i animal.
La primavera s'inicia amb el morat lluminós d'aquestes mathioles o violers, plantes mediterranies de distribució geogràfica irregular i que proliferen abundantment en alguns penyassegats tossencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada